Durant el segle XIX
Catalunya va experimentar un procés d’industrialització, com en altres països
europeus. La indústria tèxtil i el ferrocarril en van ser el motor.
Així les màquines i el vapor com a nova font d’energia, van anar
substituint la feina manual. D’aquesta manera els tallers artesans i la
producció domèstica deixaven pas a les fàbriques i les colònies industrials on
s’hi concentraven els obrers i les obreres.
Les fàbriques de la indústria tèxtil catalana incorporaren les
màquines que s’utilitzaven a Gran Bretanya i, especialment, la màquina de vapor
alimentada amb carbó. Catalunya no disposava de jaciments de carbó prou
productius ni de la qualitat necessària. Per això el carbó s’havia de portar de
les conques mineres asturianes i també s’havia d’importar d’Anglaterra. Per
aquest motiu moltes d’aquestes indústries es van establir prop del port de
Barcelona, o a poblacions properes amb comunicació per ferrocarril.
Les colònies industrials
en canvi utilitzaven l’energia hidràulica que proporcionaven els rius; així no
depenien del carbó i podien abaratir costos. Per això trobem colònies
importants al llarg del riu Llobregat i del riu Ter.
La industrialització fabril va modificar la fesomia de la nostra
ciutat, com a altres indrets de Catalunya: les xemeneies enlairant-se al cel en
seran la imatge més característica, moltes de les quals encara es conserven
avui en dia. El primer vapor de Terrassa, de la societat Galí i Vinyals, entrà
en funcionament el 1833. El 1850 ja funcionaven sis vapors. D’aquí la
necessitat del ferrocarril Barcelona-Terrassa, imprescindible per fer arribar
el carbó a la ciutat. El ferrocarril va arribar a l’estació del Nord l’any
1856.
