dimecres, 16 de maig del 2012

Indústria tèxtil a Catalunya


Durant el segle XIX Catalunya va experimentar un procés d’industrialització, com en altres països europeus. La indústria tèxtil i el ferrocarril en van ser el motor.
Així les màquines i el vapor com a nova font d’energia, van anar substituint la feina manual. D’aquesta manera els tallers artesans i la producció domèstica deixaven pas a les fàbriques i les colònies industrials on s’hi concentraven els obrers i les obreres.
Les fàbriques de la indústria tèxtil catalana incorporaren les màquines que s’utilitzaven a Gran Bretanya i, especialment, la màquina de vapor alimentada amb carbó. Catalunya no disposava de jaciments de carbó prou productius ni de la qualitat necessària. Per això el carbó s’havia de portar de les conques mineres asturianes i també s’havia d’importar d’Anglaterra. Per aquest motiu moltes d’aquestes indústries es van establir prop del port de Barcelona, o a poblacions properes amb comunicació per ferrocarril.
 Les colònies industrials en canvi utilitzaven l’energia hidràulica que proporcionaven els rius; així no depenien del carbó i podien abaratir costos. Per això trobem colònies importants al llarg del riu Llobregat i del riu Ter.
La industrialització fabril va modificar la fesomia de la nostra ciutat, com a altres indrets de Catalunya: les xemeneies enlairant-se al cel en seran la imatge més característica, moltes de les quals encara es conserven avui en dia. El primer vapor de Terrassa, de la societat Galí i Vinyals, entrà en funcionament el 1833. El 1850 ja funcionaven sis vapors. D’aquí la necessitat del ferrocarril Barcelona-Terrassa, imprescindible per fer arribar el carbó a la ciutat. El ferrocarril va arribar a l’estació del Nord l’any 1856.

Taler


QUÈ ÉS UN TELER?
El teler és una de les màquines més antigues que es coneixen i ha perdurat fins als nostres dies gairebé amb el mateix format.
En una estructura de pals, en que es va teixint la tela, utilitzant la llana d'ovella, cotó, seda o també la llana de camell, guanac, llama, alpaca o vicunya.

PER QUÈ ESTÀ COMPOST?

El teler es compon d'un conjunt de fils disposats, longitudinalment en el sentit de la llargària de la peça teixida paral·lels, anomenats ordit.

COM FUNCIONA UN TELER?
Els fils que es passen en sentit transversal constitueixen la 'trama'. El tissatje és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, creuant-hi els fils de l'ordit per la part externa de la trama, cada cop que passa la llançadora d'un costat a l'altra. Així, s'aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix, la tela.


TIPUS DE TELERS:
 - Telers artesanals:

- Telers industrials: 

dijous, 10 de maig del 2012

tipus de teixits


Els teixits es classifiquen en:
·    Tafetà teixit de seda, format de creuament de fils parells de urdimbre per un fil de trama i creuament de fils imparells de urdimbre per un altre.
·         Sarjateixit amb lligament de sarja, produint les línies diagonals típiques.
·         Setí Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d'ordit adjacents.

dijous, 3 de maig del 2012

procès tèxtil


La filatura és un procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils. El propòsit de filatura es obtenir un producte homogeni final, amb resistència uniforme. Per transformar una massa de fibres en una operació de torsió de fil s'ha de fer una combinació de fibres tèxtils.
La filatura de les fibres naturals segueix els següents passos:
§  Netejar les fibres.
§  Pentinar-les perquè quedin paral·leles.
§  Estirar, torçar i cargolar les fibres.
Hi ha diversos tipus de filatura:
§  De cotó o de fibres curtes: tracta el cotó des de la matèria bruta fins el fil.
§  De la llana, o de fibres llargues: les matèries estan en forma de cintes, havent estat fetes les primeres operacions en els pentinatges.
§  Del lli: s'alimenta amb la filosa de lli espadat. Es fabrica en màquines filadores en sec o en moll.
EL TISSATGE
És el conjunt d'operacions que serveixen per entrellaçar els fils, de manera regular, 
permanent i contínua, per fer-ne teles.

La base del teixit: ordit i trama

Per fer teixits a partir de fils es fa servir un tele. Tots funcionen segons el mateix
principi: un conjunt de fils molt junts i paral·lels.
§   L'ordit: són travessats de manera perpendicular, per un altre fil anomenat trama.
La manera de combinar ordit i trama, la gran diversitat de fibres i fils, i el tractament
posterior de les teles, donen lloc a una gran varietat de teixits per a usos domèstics i
industrials



ELS ACABATS
Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir
diferents processos d’acabament ja sigui per afegir-li noves propietats com per
millorar la seva qualitat.
§  El tint: En aquest procés es tracta de fixar un color en el teixit que proporciona un colorant.
§  L’estampació: Permet, normalment sobre un teixit blanc, fer-li dibuixos i efectes diversos.
§  La impermeabilització: es manifesta en els teixits als quals aplicant-hi agents hidròfobs, podem aconseguir un efecte de lliscament quan plou.

LA CONFECCIÓ
És una altre fase de l’industria tèxtil, que aconsegueix fer les peces de vestir
acompanyada de una paràmetres.
La  confecció pot ser artesanal o industrial.
§  El disseny: construcció del teixit des de que es fabrica el fil/tela fins a la confecció del teixit.
§  Els patrons: són diverses parts que formen una peça seguint un disseny previ. En aquest procés confeccionen els detalls, tallen i cusen.

dijous, 26 d’abril del 2012

què són les fibres tèxtils?


Una fibra tèxtil és un material fibrós, d'origen natural o químic, destinat a la fabricació de productes tèxtils. Està format per filaments prims i allargats que tenen entre 10 i 50 µm de gruix i fins a 50 mm de llargada.


Els humans fem servir diversos materials per vestir-nos, que els transformem en peces de roba. Entre aquests productes destaquen les fibres tèxtils.



Les fibres tèxtils poden ser naturals o químiques:


-  -  Fibres naturals: s’obtenen de productes vegetals (formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors), animals (formades per substàncies a base de proteïnes, i generalment s’obtenen de la llana ovina) o minerals (s’obtenen de la descomposició de certes roques).

-  -  Fibres químiques: s’obtenen quan es sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques. Les fibres artificials s’obtenen de la transformació de matèries naturals. Les fibres sintètiques s’obtenen a partir de productes derivats de combustibles fòssils.